El nom del nostre autor és el del possible copista d’un índex miscel·lani, dins el qual trobam una obra lul·lista. No obstant això, és possible que rere el nom del copista s’amagui el del vertader autor de l’obra. Aquest és un home proper a l’arquebisbe de Sevilla, Diego de Anaya (1367-1437), i a la seva posició política de rivalitat amb Álvaro de Luna, i relacionat amb el Colegio Viejo de San Bartolomé de Salamanca. És un autor culte, d’amplis coneixements bíblics i jurídics, pertanyent a l’orde franciscà o al dels jerònims com a branca del franciscanisme. Era un ferm lul·lista castellà, bon coneixedor de Ramon Llull, sobretot de les seves obres morals: el Llibre de meravelles, el Llibre d’intenció, el Llibre dels mil proverbis, la Doctrina pueril, el Blaquerna i l’Arbre de Ciència, obres que copia parcialment en el seu llibre o que resumeix en altres casos.
OBRES:
[La novela moral de Gracián]: De un castillo, çerca de una noble çibdat..., Còdex 1433, Manuscrit miscel·lani 1866 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca. Edició de José-Joaquín Satorre, EL, XXV, 1981-83: 85-165; XXVI, 1986: 165-224. [Segons Satorre, el llibre, que no porta títol, conté un 22% de textos lul·lians traduïts del català al castellà, com demostren els catalanismes que inclou, a més d’un altre tant per cent no traduït directament, però utilitzats com a fonts. En alguns capítols els textos lul·lians traduïts arriben al 90%.]
BIBL.:
PERARNAU, J., «La traducció castellana medieval del ‘Llibre de Meravelles’ de Ramon Llull», ATCA, 4, 1985: 7-60.
SATORRE, J., «La novela moral de Gracián (Un texto inédito del siglo XV)», EL, XXIV, 1980: 166-210: XXV, 1981-83: 83-163; XXVI, 1986: 165-251; XXVII, 1987: 85-108.