Teòleg. La major part de dades que posseïm sobre Fornés o Forners, segons alguns, són de caràcter autobiogràfic i apareixen distribuïdes en algunes de les seves obres. Als divuit anys va vestir l’hàbit franciscà en el convent de la seva ciutat nadiua. Passà després al Seminari missioner de Sant Miquel d’Escornalbou (Tarragona), d’on marxà, per indicació dels seus superiors, a Magúncia (1727), per tal d’estudiar les doctrines lul·lianes sota la direcció de Salzinger. Allí va coincidir amb quinze condeixebles més, vuit dels quals també eren mallorquins i set eren alemanys. L’ensenyança de Salzinger seguia dos procediments: El mètode dels «diàlegs diaris», en els quals el mestre comentava amb els deixebles les lectures de santa Teresa i de Joan Tauler que s’havien fet durant el dinar. Mitjançant aquests diàlegs Fornés va conèixer, per una part, la mística alemanya des d’Eckart a Nicolau de Cusa, i, per l’altra, la doctrina del «fons de l’ànima» vinculada a Albert el Gran i a Dietrich de Freiberg. El segon procediment eren les «explicacions de la tarda», en les quals Salzinger explicava temes lul·lians i mostrava l’Art, segons diu Pere Pont, un dels assistents, com a ciència universal. De retorn a Mallorca va defensar Conclusions públiques, amb motiu de les quals li fou atorgada una càtedra lul·liana a la Universitat mallorquina (1732). Temps després, la Universitat de Salamanca, en la qual s’havia graduat en filosofia i teologia, el va nomenar lector de teologia i catedràtic de llengua hebrea. Aquí va crear un grup d’estudis lul·lians, l’existència del qual fou efímera, perquè l’any 1759 Fornés ja tornava ésser a Mallorca. Tot i això, publicà en la ciutat del Tormes una traducció castellana de la Doctrina pueril. Els seus últims anys de vida universitària foren difícils, perquè el claustre del col·legi de teologia li va negar la veu i el vot a causa de la defensa que havia fet del Llull alquimista, concepció assimilada de les ensenyances de Salzinger i contrària a la doctrina defensada pel lul·lisme universitari mallorquí, representat en aquest cas per les obres del P. Marià Bordoi. Malgrat tot, Bartomeu Fornés, juntament amb Custurer, Pasqual i Salzinger, ha de ser considerat un dels mestres del lul·lisme setcentista.
OBRES:
Liber apologeticus Artis Magnæ B. Raymundi Lulli Dris. Illuminati et Martyris scriptus inytus et foris ad justam et plenariam defensionem famæ Sanctitatis et doctrinæ ejusdem ab injuiriosa calumnia ipsi inicuæ, opinativæ et cualitercumque illata (...) Verbo Incarnato dedicatus per triplicem Lullianam Academiam Maioricensem, Maguntinam et Salmanticensem, Salmanticæ, Tip. Nicolaum J. Villagordo, 1746. [Fornés mateix en va fer una traducció castellana, Manuscrit en 2 vol. de la BCC.]
Respuesta a «La verdad sin rebozo», libelo infamatorio de la santidad, martitio, doctrina y culto del ínclito mártir de Cristo y Dr. Iluminado el B. Raymundo Lulio, después de ser venerado por tal en toda Mallorca y en otros reynos por más de cuatro siglos, Manuscrit de la BCC.
Epítome de la fama y virtud del B. Raymundo Lulio, 1773, Manuscrit del convent de Sant Francesc a la BM.
Libro de oro en que se dan armas defensivas para todo cuanto se objete al culto inmemorial, doctrina y martirio del Iluminado Dr. y mártir el B. Raymundo Lulio, en ocasión de haber salido en 1761 un libelo infamatorio contra el Santo, Manuscrit de la Biblioteca Ayamans.
Complemento del mayor precepto que es dar verdadera noticia de Dios. Defensa del Arte luliano contra el «Teatro Escolástico», Manuscrit de la BCC, Palma. [Rèplica a l’obra de Juan de Paredes i Zamora, prior de Cazorla.]
Fiel noticia de la verdad de la alquimia practicada por el Dr. Iluminado el B. Raymundo Lulio y ahora subministrada al Rmo. P. Mariano Bordoy, Manuscrit. [El P. Bordoy va respondre a aquest escrit: Vegeu BORDOY.]
Dos parcialidades hay en Mallorca: la una tiene por patrón la Inmaculada Virgen Purísima y su acérrimo defensor e Iluminador Dr. y Mártyr de Christo el Beato R. Lulio. La otra tiene por patrón Fr. Nicolás Eymerich Marrell y sus sequaces, Manuscrit de la BiSAL. [Pel context aquest manuscrit pot ésser atribuït al P. Fornés.]
Justa defensio veritatis contra falsitatem et injuriosam calumniam, Manuscrit de la CPL i de l’APEM. [En el manuscrit apareix lletra de diferents copistes; però és possible que l’autor sigui el P. Fornés.]
Sermón del iluminado doctor y mártyr de Jesucristo el B. Raymundo Lulio, predicado el dia 25 de enero de 1774 en la iglesia de San Francisco de Asís de esta ciudad, Palma, Imp. de Sarrà,1774.
BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 358-362, 367, 369, 377-378, 380.
DÍAZ, Hombres..., vol. III: 268-270.
[DOMÈNECH, P. C.?], Brevis impugnatio diversarum responsionum quas R. Fr. Bartholomeus Fornés, ordinis minorum, pro suo Raymundo Lullo defendo, Manuscrit, 1749, BCC, Arxiu de la Causa Pia Lul·liana. [És una refutació del Liber apologeticus.] [RUBÍ, S.?], vegeu DOMÈNECH.
TRIAS MERCANT, S., «La estancia de Pascual y de sus compañeros mallorquines en Maguncia», dins El neolulismo filosófico y su integración europea según la obra de fray Pascual, Tesi doctoral, 1971, part inèdita: ff.: 9-98.