Teòleg. Doctor en filosofia i teologia, fou religiós de l’orde de Sant Francesc. Catedràtic de filosofia i de teologia a la Universitat Lul·liana de Mallorca, va residir a Salamanca i a Magúncia, on arribà (1728), segons Carreras Artau, després de la mort de Salzinger. No obstant això, si hem de creure el seu germà Bartomeu, Miquel va estar quatre vegades a Magúncia, circumstància que l’obligà la darrera vegada a abandonar la càtedra de la Universitat mallorquina. A Alemanya va estudiar amb Kuhumel i amb Jäger, successors de Salzinger. També hom ha discutit si l’obra anònima Dialogus maguntinus era seva. Avui sabem per una carta de fra Ramon Pasqual a fra Cenáculo que no fou el P. Valcárcel l’autor de l’obra, sinó el P. Miquel Fornés; sabem que l’obra fou prohibida per la Inquisició espanyola i que Fornés atribueix a Llull doctrines apòcrifes i que n’inclou d’hermenèuticament errònies. Pasqual cita quines són aquestes doctrines concretes i no es contenta amb un judici crític negatiu de l’obra, sinó que, a més a més, afirma que, quan va aparèixer, ja va advertir l’autor i el seu germà Bartomeu, així com també el P. Valcárcel, sobre les seves desviacions. Platzeck, a diferència de Rogent i Duran, li atribueix l’edició de les Opera parva Raimundi Lulli, la traducció del Llibre de Santa Maria (Manuscrit de la BCC) i l’edició de Raimundi Lulli opera medica (1752).
OBRES:
Dialogus inter amatorem veritatis et discipulum lullianæ doctrinæ de santitate vitæ et præstantiua doctrinæ B. Raymundi Lulli, Maguntiæ, 1740. [Diàleg entre un personatge que cerca la veritat i un lul·lista que li ensenya. L’obra és una reivindicació de la doctrina lul·liana i del seu valor demostratiu a l’àmbit teològic.]
[Miscellanea Lulliana], Manuscrit, 1732, BCC. Inclou: Introductio ad lullianam Artem (f. 1). Regulæ et modi investigandi veritatem et inveniendi eam (f. 114). Exemplificatio figuræ elementorum desumpta ex Illuminato Doctore in libro expositionis ajusdem figuræ (f. 187).
Contemplación devota... traducida del latín en español usual por..., Manuscrit, BCC.
BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 349, 358, 360.
GOTTRON, A., «Die Mainzer Lullisteshule im 18 Jahrhunder», Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, 1933: 229-242.
PLATZECK, E. W., «Observaciones del P. A. Raimundo Pascual O. Cist. sobre lulistas alemanes », Revista Española de Teología, 1, 1940-41: 731-765; 2, 1842: 257-342.
––, El movimiento lulista en Alemania, Conferència inèdita, 1941, Arxiu del Col·legi de la Sapiència, Palma de Mallorca.
ROGENT-DURAN, Bibliografia..., pàg. 404.
TRIAS MERCANT, S., El neolulismo filosófico y su integración europea, según la obra de fray Pasqual, Tesi doctoral, 1971. Mecanoscrit, ff. 233, 244.