Teòleg. Ingressà a l’orde caputxí el 1728. Tenim poques dades biogràfiques d’aquest caputxí, però sabem per una carta que va dirigir al P. Bartomeu Fornés, que va viatjar per Itàlia (Sardenya i Gènova) i que residí a França. En aquesta carta dibuixa el panorama lul·lista dels llocs esmentats en aquella època. A Itàlia va trobar alguns lul·listes que ensenyaven la doctrina de Llull i a Perpinyà va combatre, amb el suport de Francesc Copons, president del Gran Consell, i del vicari general de la diòcesi, els antilul·listes feijonians. Per això, va sol·licitar que des de Mallorca li enviassin «algunos tomos de las apologías del P. B. Fornés, del P. Pascual, del P. Luís de Flandes», així com també «las interpretaciones de Salzinger» i dos exemplars del «Liber magnus contemplationum Maioricis impresas». Al mateix temps confessa que les seves fonts lul·listes, «mi vademecum», segons diu, són les obres del P. Fornés, del P. Marçal i del Dr. Sánchez de Lizárazu.
OBRES:
«Carta al P. Fornés y al Sr. Dr. Lledó», Edició de J. L. Garau, BSAL, VI, 1895-96: 288-89.
Dialectica seu Logica nova beati Raymundi Lulli Docts. Illum. et Marts..., conscripta Calari Sardiniæ, 1762, Manuscrit de la BCC, Palma (Mallorca). [El manuscrit conté la Dialectica seu Logica nova (...) Per M. Bernardum Lavinhetam (...) a F. Francisco de Sta. Margarita. Després d’alguns folis en blanc, hi ha el De venatione medii. La resta queda en blanc.]
BIBL.:
BASILI DE RUBÍ, Necrologia dels frares menors caputxins de la província de la Mare de Déu de Montserrat de Catalunya i Balears (1578-1944), Barcelona-Sarrià, 1945: 292.
GARAU, J. L., «Carta de un lulista», BSAL, VI, 1895-96: 288-289.