Sebastià Trias Mercant, Diccionari d'escriptors lul·listes "Col·lecció Blaquerna" 6 (Palma de Mallorca: Edicions UIB, 2009), pp. 189-190.

GARÍ, BERNAT (s. XIV)

Tenim poques dades de Bernat Garí. Sabem que fou membre de la primitiva escola lul·lista de València, prevere a la diòcesi de Mallorca i que s’autoconsiderava «deixeble del dit mestre» Ramon i autor d’una obra sobre la memòria amb la qual volia suplir aquella art memorativa que Llull no va arribar a escriure, segons els «començaments i deu regles de l’art general». Segons el professor Pareja, una Ars generalis, que apareix en el manuscrit Torcaz I de Gran Canària i no té res a veure amb l’Ars Magna ni amb l’Ars brevis de Llull, podria coincidir amb l’obra de Garí. Carreras Artau, tanmateix, considera prematura aquesta identificació, ja que exigeix noves comprovacions. La importància lul·lista de Garí és triple. És l’únic escriptor fins ara conegut del grup lul·lista valencià primitiu i, per tant, un dels iniciadors del lul·lisme a València. Estableix una perfecta concordança entre el pensament lul·lià i la doctrina arnaldiana i protesta (1318) contra la sentència de Tarragona condemnatòria d’unes quantes obres espirituals d’Arnau de Vilanova. Esser mallorquí i defensor de Vilanova, demostra, segons Perarnau, la diferència entre el lul·lisme mallorquí i el valencià del segle XIV. Per últim, és un testimoni contra la tesi de l’exclusiva continuïtat d’un lul·lisme parisenc a la mort de Llull. Palesa la connexió entre Mallorca i el primer lul·lisme valencià, poc després de la mort del Mestre, sobretot, contra els atacs dels enemics comuns, que aglutinà els grups lul·listes en una lluita comuna.

 

OBRES:
Art memorativa, València, Manuscrit de 1338. [El manuscrit es conservava a Torí i desaparegué amb l’incendi de 1904.]

 

BIBL.:
CARRERAS ARTAU, T. i J., «Dues notes del lul·lisme trecentista», EL, XIV, 1972: 231-239.
HILLGARTH, J., «Els començaments del lul·lisme a Mallorca», dins Actes de l’Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Palma, 1997, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999: 21-34.
LITTRÉ-HAUREAU, Histoire Littéraire de la France, vol. XXIX, París, 1885: 618.
PARDO, J., «El lulismo hispánico del trescientos», dins FIDORA A. i J. G. HIGUERA (eds.), «Ramón Llull caballero de la fe. El arte luliana y su proyección en la Edad Media», Navarra, Cuadernos de Anuario Filosófico, 2001: 11-127.
PERARNAU, J., «Consideracions diacròniques entre els manuscrits lul·lians medievals de la ‘Bayerische Staatsbibliothek’ de Munic», ATCA, 2, 1983: 123-170.
––, «El lul·lisme de Mallorca a Castella a través de València. Edició de l’‘Art abreujada de confessió’», ATCA, 4, 1985: 61-172.
RODRIGO LIZONDO, M., «La protesta de Valencia de 1318 y otros documentos inéditos referentes a Arnaldo de Vilanova», Dynamis. Acta Hispanica ad medicinæ Scientiarumque Historiam Illustrandam, I, 1881: 241-273.
TARRÉ, J., «Un quadrienni de producció lul·lista a València (1335-1338)», Studia Monographica et Recensiones, VI, 1951: 22-30.
TOCCO, F., «Le fonti più recenti della filosofia del Bruno», dins Rendiconti della Reale Accademia dei Lincei, Roma 1892, vol. I: 503-538.