Sebastià Trias Mercant, Diccionari d'escriptors lul·listes "Col·lecció Blaquerna" 6 (Palma de Mallorca: Edicions UIB, 2009), pp. 190-191.

GASSENDI, PIERRE (1592 – 1655)

Filòsof. Va estudiar a Aix-de-Provença, on es doctorà i on fou mestre de teologia (1617) durant alguns anys. L’any 1633 era nomenat prebost de la catedral de Digne i el 1645 professor de matemàtiques del College Royal de París, on professà fins a 1648. Acusà els aristotèlics d’entendre la filosofia com a filologia o «assumpte de paraules» en l’obra Exercitationes paradoxicæ adversus Aristoteleos. L’any 1642 va publicar les objeccions al sistema de Descartes i va escriure sobre qüestions de física i d’astronomia. La seva obra és un intent de rehabilitar, tant en el camp de la física comen el de la moral, l’obra d’Epicur. Gassendi, a diferència de Descartes i de Bacó, coneix directament l’Art de Llull i en fa una exposició i un judici crític. Considera Llull el fundador d’una lògica nova, que expressa amb prou detall. No obstant això, quan en fa la crítica, no arriba a diferenciar el que és pròpiament de Llull de les deformacions introduïdes pels lul·listes del renaixement, sobretot, la pretensió de construir una ciència universal que serveixi per dissertar sobre qualsevol tema.

 

OBRES:
Systema philosophicum, 1649. Edició pòstuma, 1658. [Llull i lul·lisme: Primera part, cap. VI i cap. VIII.]

 

BIBL.:
BLOCH, O. R., La philosophie de Gassendi, Nominalisme, Materialisme et Métaphjysique, La Haya, 1971.
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 302-303.