Jurista. Va professar el dret a la seva ciutat nadiua i després a Cohors i a Port-à-Mousson en el col·legi dels jesuïtes. Concep una enciclopèdia en la qual, una primera part, que dedica l’any 1574 al rei Enric II de França, inclou una ciència universal i un compendi de totes les arts, mentre la segona part és un epítome de tot el dret. L’obra vol ser una nova Ars magna a la recerca dels principis generals de les ciències particulars i del discerniment, en qualsevol disputa, de la veritat i de la falsedat. Gregoire confessa explícitament la seva ascendència lul·liana i considera Llull com l’iniciador d’aquesta concepció, desenvolupada després, segons afirma, per Llobet, Lavinheta i Agrippa.
OBRES:
Syntaxis artis mirabilis in libros septem digestæ, per quas de omni re proposita multis et prope infinitis rationibus disputari aut tractari, omniumque summaria cognitio haberi potest, Lugduni, 1583-87. [Existeix una segona edició expurgada a Venècia,
1588.]
Sintagma iuris univers. [Inclòs en l’edició anterior com a segona part.]
BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 234-35, 246, 269, 274, 289, 296, 308, 314.
ROSSI, P., «Pedro Grégoire di Tolosa», dins Clavis universalis. Arti mnemoniche e logica combinatoria de Lullo a Leibniz, Milano-Napoli, Ricardo Ricciardi editore, 1960: 57-59.