Matemàtic i arquitecte. Després de rebre a la seva terra l’educació pertinent a la condició de cavaller, l’any 1547 s’incorpora al seguici del príncep Felip, amb el qual residí a Valladolid, Itàlia, Alemanya i Brussel·les (1549-1554), on va rebre una profunda formació científica i humanista. Formà part de la guàrdia de l’Emperador i, després de la seva abdicació tornà a Espanya l’any 1559. Es va encarregar, juntament amb altres intel·lectuals, de l’educació del príncep Carles. Participà, sota la direcció de Juan B. de Toledo, de la construcció del monestir del Escorial, treball que continuà a la mort d’aquell, l’any 1567. La seva concepció arquitectònica és present a diferents edificis espargits per la geografia espanyola. El fervor pels estudis lul·lians féu que a l’Acadèmia de Matemàtiques, creada a Madrid per Felip II (1582), hi hagués una càtedra de lul·lisme, els textos de la qual foren preparats per Pedro de Guevara, i que reunís a casa seva una gran biblioteca, en la qual hi havia un centenar d’obres de Llull. Hom ha discutit sobre l’origen del lul·lisme d’Herrera. La tesi més versemblant afirma que va conèixer Llull a través de Nicolau de Pacs, quan aquest regentava una càtedra de filosofia i teologia lul·lianes a la Universitat d’Alcalá o, potser més probablement, quan ambdós es trobaren a Valladolid on el nostre biografiat va estudiar la filosofia. Herrera considera que el cub és l’arrel i el fonament de l’Art lul·liana i estudia l’aspecte matemàtic d’aquesta figura i el seu caràcter simbòlic, tot relacionant els seus principis genètics amb els correlatius lul·lians, cosa que el porta a un desenvolupament de l’Art.
OBRES:
Tratado del cuerpo cúbico conforme a los principios y opiniones del Arte de Raimundo Lulio, Manuscrits a la Biblioteca del Escorial i a la «Menéndez Pelayo» de Santander. Edició de Julio Rey Pastor, Madrid, 1935.
Memorial o instrucción que debían seguir los encargados de recoger los documentos [lulianos] exigidos por las «Letras Compulsoriales» [de Felipe II], Manuscrit de la Biblioteca Nacional de Madrid. Edició de Ll. Pérez, EL, XIV, 1979: 75-82.
BIBL.:
CARRERAS ARTAU, J., «El lul·lisme de Juan de Herrera, l’arquitecte de l’Escorial», dins Miscel·lània Puig i Cadafalch, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1947-51, vol. I: 41-60.
––, Historia..., vol. II: 264, 265-267.
DÍAZ, Hombres..., vol. IV: 41-43.
PÉREZ, L., «La causa luliana en Roma durante el reinado de Felipe II», Anthologica Annua, 13, 1962: 193-249.
––, «Nuevos documentos sobre el lulismo de Juan de Herrera», EL, XIV, 1970: 71-82.
SÁNCHEZ CANTÓN, J., La librería de Juan de Herrera, Madrid, CSIC, 1941.
WILKINSON-ZERNER, C., Juan de Herrera, Architect to Philip II of Spain, New Haven/Londres, Yale University Press, 1993. [Referències directes a Llull: 42-45.]