Filòsof. Inicià la seva formació en el col·legi de la Conversió de Sant Pau, que l’any 1619 havia inaugurat la Companyia de Jesús, i l’any 1627 ingressà a l’orde jesuític en la ciutat de Madrid. Es va llicenciar en arts a la Universitat d’Alcalà i el 1633 s’incorporà al Col·legi Imperial de la Cort per tal de completar la seva formació. L’any 1638 fou nomenat qualificador del Sant Ofici i el 1641 començà la docència a Toledo i successivament a Múrcia, Alcalà i al Col·legi Imperial de Madrid. El 1661 la Companyia el nomenà assistent general d’Espanya i de les Índies Occidentals, per la qual cosa passà a residir a Roma, on va morir. L’obra d’Izquierdo segueix dues línies ben definides. Una està constituïda per la literatura de caire espiritual i ascètic, com són les obres Práctica de los Ejercicios Espirituales (1665) i Medios necesarios para la salvación (1674). La segona inclou els escrits de caràcter teològic, com l’Opus theologicum (1664), i filosòfic, com el Pharus scientiarum (1659). Aquesta obra traspua un cert lul·lisme que l’autor pogué beure a través de la tradició lul·liana d’Alcalà i del Col·legi Imperial de Madrid, per una part, i a través de l’amistat amb el jesuïta alemany Kircher, durant la seva trobada i estada a Roma. Es tracta de construir, en la línia de Llull, una ciència universal que, fonamentada en uns principis generals, a partir dels quals i mitjançant de les regles de la combinatòria, serveixi per ampliar els sabers científics. No suposa, però, la defensa d’un enciclopedisme panlogista i matematicista, sinó una epistemologia fonamental de les ciències particulars. El lul·lisme d’Izquierdo és, no obstant això, força tangencial, ja que l’objectiu primordial de la seva obra és la reforma de la lògica aristotèlica en la mateixa línia del bisbe Caramuel i de Pierre de la Ramé. Per això, el P. Marçal, lul·lista de soca-rel, criticarà ambdós pensadors espanyols coetanis seus.
OBRES:
Pharus Scientiarum ubi quidquid ad cognitionem humanam humanitus acquiribilem pertinet, ubertim juxta atque succcinte pertractatur. Scientia de scientia, ob summam universalitatem utilissima. Scientificisque iucundissima methodo exhibetur. Aristotelis Organum iam pene labens restituitur, illustratur, augetur, atque a defectibus absolvitur. Ars demum legitima, ac prorsus mirabilis sciendi, omknesque scientias in infinitum propagandi, et methodice dirigendi; a non nullis ex antiquioribus religiose celata; a multis quæsita; a paucis inventa; a nemine ex propiis principiis hactenus demostrata, demostrative, aperte et absque invclocris mysteriorum in lucem proditur quo veræ Enciclopediæ Orbis facile cunctis circumvolvendus, eximio scientiarum emolumento manet expositus, Lugduni, 1654. [Edició de Lió, 1659.]
BIBL.:
ABELLÁN, J. L., Historia crítica del pensamiento español, tom III, Madrid, Espasa-Calpe 1981: 256-262.
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 305-309.
Ceñal, R., «El P. Sebastián Izquierdo S. J. (1601-1681) y su ‘Pharus Scientiarum’», Revista de Filosofía, 1, 1942: 127-154.
––, La combinatoria de Sebastián Izquierdo, [Text llatí, traducció castellana, amb una llarga introducció.], Madrid, Instituto de España, 1974.
DÍAZ, Hombres..., vol. IV: 344-348.
DOMÍNGUEZ, F., «Izquierdo, Sebastián», Lexikon für Theologie und Kirche, 3, Aufl., Bd. 11, Freiburg-Basel-Rom-Wien, Herder, 2001: 144.
FUERTES HERRERO, J. L., El arte general del saber en Sebastián Izquierdo. Estudio del «Pharus scientiarum» (1659), Salamanca, Ediciones de la Universidad de Salamanca, 1980.