Teòleg. Va vestir l’hàbit de l’orde dels observants en el convent de Jesús de Palma de Mallorca. Fou alumne del col·legi de Sant Bonaventura de Baeza i guardià de l’apostòlic de Sant Antoni d’Arcos de la Frontera (Cadis) i del de Baeza (Jaén). Fou col·legial del col·legi de Propaganda Fide de la Verge de Gràcia de la ciutat de Popoyán del nou regne de Granada, va missionar els indis del Perú i fundà el poble d’Augustinillo. La seva obra comprèn un sermonari, titulat La virtud en su palacio, del qual només es conserven a la BCC de Palma els volums II, III i IX, i una obra dedicada a les missions peruanes sota el títol Maravillas de la Naturaleza, que fou editada el 1956. Una de les característiques del lul·lisme mallorquí del segle XVIII és la polèmica universitària entre els defensors d’una medicina lul·liana universal i els impulsors de la medicina empírica. Joan de Santa Gertrudis, sense entrar en la polèmica, potser és el qui escriu l’obra més important sobre medicina lul·liana, obra dedicada als metges que desitgen aplicar el mètode lul·lià. L’obra, bastant extensa, exposa els principis de la medicina de Llull, declara les malalties i el seu curs i explica el mètode per a la seva curació segons els principis de l’Art.
OBRES:
Medicina Luliana, obra especulativa y práctica; expositiva de los principios de medicina que escribió el B. Raymundo Lulio, s. XVIII, Manuscrit de la Biblioteca Nacional de Madrid.
BIBL.:
BRIÑÓN MERCANT, M., «Maravillas del Perú», El Colombiano, 15-II-1956.
DÍAZ, Hombres..., vol. VII: 290.
GARCÍA PASTOR, J., «Introducción», en Fray J. DE SANTA GERTRUDIS O.F.M., Maravillas de la Naturaleza, Bogotá, 1956: 9-27.
PÉREZ, L., «Fondos Lulianos en las Bibliotecas Españolas», EL, 19: 221-236.