Polígraf, filòsof i matemàtic. Va estudiar en el col·legi dels jesuïtes de Fulda iféu el noviciat a Magúncia. Durant un temps fou professor de filosofia, matemàtiques i llengües orientals a Magúncia i, posteriorment, a Avinyó (1631) i a Roma (1635), on va crear un gabinet de Física sota el nom de Museum Kircherianum i inventà la llanterna màgica i altres instruments de Física. La seva investigació filològica fou estimada en el seu temps, en intentar interpretar els jeroglífics egipcis en la Lingua ægyptiaca restituta (1643). En l’àmbit filosoficomatemàtic és important el seu esforç per a posar les bases d’un llenguatge universal i el corresponent càlcul matemàtic, com demostren respectivament la Reductio linguarum ad unam... Novum inventum linguarum omnium ad unam reducturam (1660) i l’Specula melitensis encyclica (1638). Les relacions amb el P. Izquierdo i la pressió de l’emperador Frederic II l’impulsaren a llegir l’Art de Llull i, a poc a poc, a perfilar una «caracterologia», o sistema de símbols amb finalitat combinatòria, i una «cripotografia», que permetés traduir automàticament diferents idiomes (llatí, espanyol, italià, francès, alemany) a qualsevol altre. La idea d’un saber universal, ja entrevist a l’Ars magna lucis et umbræ (1650), té el seu coronament en descobrir l’Art lul·liana, de la qual corregeix aquells defectes que la fan impracticable respecte de l’alfabet, la combinatòria i l’enciclopèdia de les ciències. Al cap i a la fi, proposa una nova art del saber, que acaba desbaratant la lul·liana.
OBRES:
Polygraphia nova et universale ex combinatoria arte detecta, Roma, 1663; segona edició:1680. [Exposa la criptografia, de la combinatòria de la qual se’n serveix per a l’Ars sciendi.]
Ars magna siciendi in XII libros digesta, qua nova et universali methodo per artificiosum combinationum contextum de omni re proposita plurimis et prope infinitis rationibus disputari omniumque summaria quædam cognitio comparari potest, 2 vol., Amsterdam, 1969.
BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 309-313.
CORRADINO, S., «Athanasius Kircher: damnatio memoriæ e revisione», Archivum Historicum S. J., 59, 1980: 3-26.
––, «L’Ars magna lucis et umbræ di Athanasius Kircher», Archivum Historicum S. J., 62, 1993: 249-279.
COUTURAT, L., La logique de Leibniz d’après des documents inédits, Paris, 1901: 541-43. Segona edició: Heldescheim, 1969.
ECO, U., La ricerca della lingua perfecta nella cultura europea, Roma, Lacerta, 1993. Trad. Castellana, Barcelona, Grijalbo, 1994. [Kircher: 134-143, 166-171.]
GANDRA, M., Atanasio Kircher (1602-1680). Doutour das Cem Artes: ecos portugueses, Mafru, Centro Ernesto Soares, 1977.
RISSE, W., Die Logik der Neuzeit, Stuttgard-bad, Cannstatt, 1964. [cap. 7: «Die lullistiche tradition», pp. 532-60.]