Teòleg. Llicenciat en Teologia i en Dret Canònic, des del 1726 era frare de la Companyia de Jesús, la qual va abandonar a Bamberg, la ciutat on s’havien llençat els primers atacs jesuïtes contra l’edició maguntina, i el mateix any, el 1742, que apareixia el Dialogus maguntinus del mallorquí P. Miquel Fornés. Membre del cercle lul·lista maguntí i deixeble del Doctor Il·luminat Ramon Llull, defensà, en les seves obres, la doctrina lul·liana contra els atacs dels jesuïtes antilul·listes. Tracta les qüestions discutides de la teologia del seu temps i aporta la seva pròpia solució inspirada indirectament en els principis lul·lians, que considera solidaris amb la resta de tendències de la filosofia escolàstica. Franz Ph. Wolff, els anys 1751 i 1753, considera equivocada la interpretació de la doctrina que fa Krenzer, com la que també havia fet Köchling, i escriu dues obres de crítica. La raó assistí Wolff, i l’any 1755 la Congregació de l’Índex condemna el Cursus theologicus de Krenzer. Més suau va ser la postura de Cordier, el qual, l’any 1760, contraposa els textos literals de Llull a les interpretacions de Krenzer, que considera pseudolul·listes.
OBRES:
Cursus theologiæ scholasticæ per principia lulliana cum principiis aliarum scholarum comparata pro veritatis brovio susceptus et consumatus a discipulo Doctoris Illuminati et Martyris B. Raymundi Lulli et amatore veritatis, Maguntiae, apud hæred. Haeffner per Eliam Petrum Bayer, 1750 (?).
Examen cum refutatione libertatis indiferentiæ Dei ad extra operantis, Maguntiæ, apud haerd. Haeffner per Eliam Petrum Bayer, 1754.
BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 349-350, 351-353.
GOTTRON, A. L’edició maguntina de Ramon Llull, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1915: 36, 101.
ROGENT-DURAN, Bibliografia..., núm. 362, 369.