Teòleg. Frare franciscà educat en l’escotisme tradicional, fou professor de la Universitat de Salamanca, on va conèixer segurament l’Art de Llull. Posteriorment exercí el magisteri a la Sorbona de París (1516), amb gran aplaudiment dels seus deixebles i a instàncies dels quals va escriure el De Incarnatione Verbi (1516). Va conèixer el lul·lisme espiritualista de Lefévre, tot i que tendeix a poc a poc a subratllar un lul·lisme lògic i enciclopèdic. Entre 1514 i 1517 edità distintes obres de Llull i de Pere Daguí i el 1523 escrigué l’Explanatio. Aquesta obra, per una part, està emparentada amb el lul·lisme de l’escola lul·liana de Barcelona i, per l’altra, inicia les noves tendències enciclopèdiques i, en ocasions, alquímiques, del Renaixement europeu. L’objectiu de l’obra era oferir una Art que fos un instrument general de l’enteniment per a conèixer necessàriament la veritat i defugir l’error i una ciència universal dels principis primordials mitjançant els quals poder demostrar els principis particulars de les distintes ciències. I aquí radica el seu humanisme, obert a totes les novetats de la ciència –la Medicina, sobretot– i preocupat per una mnemotècnia lògica i retòrica. Segons Platzeck, l’obra no sols assimila el projecte enciclopèdic de Llull, sinó també el seu cristocentrisme, en la mesura que cerca la demostració de la veritat de la fe cristiana.
OBRES:
Annotationes in artem magnam, Lugduni 1517. [Nova edició, Francofurti, Tipis J. Saurii, 1596.]
Explanatio compendiosaque applicatio Artis Raymundi Lulli, Lugduni 1523. [Reimpressió, Colònia 1612. Reimpresssió, edició i introducció d’E. W. Platzeck, Hildesheim, 1975.]
BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 209-214.
COLOMER, E., «Bernardo de Lavinheta. ‘Explanatio compendiosaque applicatio artis Raymundi Lulli’, edc. de Platzeck», EL, XXI, 1977: 236-238.
HILLGARTH, J., Ramon Llull and Lullism in fourteenth century France, Oxford University Press, 1971. Trad. Catalana, Barcelona, 1998.
LLINARÈS, A., «Le lullisme de Lefèvre d’Étaples et ses amis humanistes», Colloque International de Tours (XIV stage), París, 1973: 127-136.
PEREIRA, M., «Bernardo Lavinheta e la diffusione del lullismo a Parigi nei primi anni del 500», Revista di Studi Quatrocenteschi, 5, 1983: 242-265.
PLATZECK, E. W., Introducció a l’edició de l’Explanatio de Lavinheta, Hildesheim, Gersrtenberg Verlag, 1977.
ROGENT-DURAN, Bibliografia..., n. 65, 78, 142, 168.
VÍCTOR, J., «Jacques Lefèvre d’Étaples, Charles de Bovelles and Bernardo de Lavinheta: The Revival of Lullism at Paris 1499-1516», Renaissance Quartely, 28, 1975: 504-534.